13. 1881-1884: La dona obrera igualadina

La incorporació de la dona al món laboral obre noves perspectives socials, tant pel canvi en el concepte de vida domèstica que produeix aquesta novetat, com pel paper que les dones acaben tenint dins del moviment obrer.

La introducció de la dona al món obrer
El model de família basat en el patriarcat masculí es veu trencat amb l’arribada de la industrialització, que imposa el treball nocturn i l’ocupació creixent de dones i nens.
La integració de la dona al món laboral aporta, a més, dos aspectes nous: d’una banda, el treball fora de la casa i l’aportació d’ingressos desperta en les dones consciència de la seva individualitat i independència personal; d’altra banda, trenca els papers que dins la unitat familiar s’havia reservat tradicionalment a la dona: l’educació dels fills i les feines de la llar. A més, el nou sistema de producció proporcionarà feina majoritàriament a dones i nens, i deixarà sense feina els homes, que resten a l’atur i passen a dependre dels ingressos aportats pels primers.

El paper de les dones obreres a Igualada
El primer pas visible d’aquest procés a Igualada, i a tota la comarca de l’Anoia, és l’augment del treball fet a casa o en el servei domèstic. Però aviat serà al sector de les manufactures tèxtils on serà més visible l’augment de la participació femenina. Els fabricants aviat veuen que no era imprescindible la força dels homes per fer anar un teler, i que poden pagar menys sous a les dones i als nens.
Tant és així, que més d’un cop les mateixes associacions obreres demanen, davant la greu situació econòmica, l’acomiadament de les dones de les fàbriques per poder donar feina als obrers aturats.
Igualment, aquesta situació produirà les crítiques dels sectors més benpensants i moralitzants de la ciutat, que veuen en la incorporació de la dona al món laboral una amenaça per a la figura tradicional de la dona com un ésser submís tancat a casa i dedicat plenament al benestar dels seus i a les feines de la casa.
Sigui com sigui, el fet evident és que la nova dona obrera sortirà del domini masclista de la llar per caure sota l’abús masclista a la fàbrica:
“La mayor de todas las infamias que se cometen con nosotras, el decoro me prohíbe expresarlo; pero ya sabéis que rara es la casualidad que los padres no tengan que lamentar la deshonra de sus hijas, siendo causa de estos males, los capataces y los semi-burgueses que están al frente de los trabajos.”
La Federación Igualadina, declaracions d’una obrera de Capellades, març de 1883.

La participació de la dona igualadina a les lluites socials
S’ha vist ja com l’any 1881 se celebra al Teatre Tívoli una assemblea obrera convocada per la Societat de Teixidors, on davant 4.000 treballadors d’ambdós sexes pren la paraula l’obrera Josefina Aguilera. I hem de tenir en compte, també, que el desencadenant de la Vaga Llarga va ser el conflicte amb la casa Godó per l’acomiadament de dues obreres.
Però la presència de la dona en el moviment obrer va deixar aviat la seva empremta: la influència femenina no va ser únicament testimonial, sinó que va prendre part activa en la resistència contra les pretensions dels industrials. Durant tota la vaga, les dones, organitzades en grups, van desplegar vigilàncies en les fàbriques perquè no s’hi treballés, i es van enfrontar amb d’altres dones que s’oferien per treballar en el lloc de les vaguistes. Controlaven les entrades i sortides de mercaderies de la ciutat i requisaven si calia la producció feta fora de la vila pels fabricants igualadins. Igualment s’organitzaren en grups que recorrien els carrers de la ciutat entonant cançons contra la patronal arribant a enfrontarse activament amb les forces de la guàrdia civil de Capellades i Montmaneu i fins i tot amb les tropes de cavalleria del Regiment de Tetuan que van ser destinades a Igualada durant la vaga.
Paral·lelament a això, a Carme –una població tèxtil propera a Igualada–, setze obreres son detingudes i condemnades per l’Audiència Provincial de Barcelona el febrer de 1882 a dos mesos i un dia de presó, a més de penes de multes. Van ser comdemnades per “robatori amb violència, desordres públics, coaccions i desobediència a l’autoritat”, per haver-se enfrontat primer a un grup de dones d’una població veïna que volien trencar la vaga i després a les forces de l’ordre i al mateix alcalde de Carme. Durant l’incident, va ser ferida d’una ganivetada Catarina Vicenta Casanova Sanahuja, alies Trabala, una de les dones més destacades de l’activisme femení d’aquests anys.
Les vaguistes processades ingressaren finalment a la presó d’Igualada el dia 4 de novembre de 1884, i van rebre el suport de les entitats obreres que recolliren els diners necessaris per satisfer les multes imposades, així com donaren suport a les famílies afectades.

Imatge de les obreres de Carme a la sortida de la presó d’Igualada després de dos mesos i un dia d’empresonament.
Imatge de les obreres de Carme a la sortida de la presó d’Igualada després de dos mesos i un dia d’empresonament.

SEGÜENT: 14. 1899-1912: Igualada en el canvi de segle

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s